Home Studio Sessions
Senzills
(2023)
Déu sap que ha arribat l’hora (2012)
Corrosivament (2008)
>> Totes les lletres són obra d’Oriol Cardona, excepte on és expressament indicat <<
Real Soul (ENG)
I wanna find a new trace
I wanna find a new way
I wanna go far away
To never leave my real place
I’ll try to make it today
And try to find a good way
To try and go for a change
It’s turning more and more strange
CHORUS:
Help me run away
Help me run away
I wanna make a real world
Help me run away
Help me run away
I wanna make a real world
Help me run away
Let me find a way
I wanna make a real world
Help me run away
Help me run away
I wanna find a new world
Travelling into black holes
Cheering someone else’s joys
Dreaming dreams not my own
No more wasting my soul
I wanna make my real world
I wanna meet my real soul
Don’t wanna turn and let go
It’s time to bring my own song
CHORUS
And you know, and you know
There’s something about this song
That you know, yes you know
Comes from the heart of a real soul
Sometimes life strips you down
And you see yourself as you are
Take the wheel, breathe and feel
Stand up and do the right thing
CHORUS
Real Soul (CAT)
Ànima autèntica
Vull trobar un nou rastre
Vull trobar un nou camí
Vull anar lluny
Per mai marxar del meu lloc
Intentaré fer-ho avui
I trobar un bona manera
Provar i mirar de canviar
Tot es torna més i més estrany
TORNADA:
Ajuda’m a fugir
Ajuda’m a fugir
Vull fer un món de veritat
Ajuda’m a fugir
Ajuda’m a fugir
Vull fer un món de veritat
Ajuda’m a fugir
Deixa’m trobar un camí
Vull fer un món de veritat
Ajuda’m a fugir
Ajuda’m a fugir
Vull trobar un nou món
Viatjant per forats negres
Celebrant l’alegria dels altres
Somiant somnis que no són meus
Prou de deixar perdre l’ànima
Vull fer el meu món de veritat
Vull trobar la meva autèntica ànima
No vull fer mitja volta i abandonar
És l’hora de crear la meva pròpia cançó
TORNADA
I tu saps, i tu saps
Hi ha quelcom en aquesta cançó
Que saps, sí, tu saps
Que ve del cor de la meva ànima autèntica
A vegades la vida et despulla
I et veus com ets
Agafa el volant, respira i sent
Aixeca’t i fes el que cal
TORNADA
Now or never (ENG)
I see your eyes, lighting up forever
I see your smile, when we get together
Somethings are fine going on forever
It’s now or never, tonight
It’s you on my side, to go on forever
It’s me on your side, let’s go against the weather
There’s nowhere to find what is lost forever
It’s now or never, tonight
You see my eyes, lighting up for ever
You see my smile, when we get together
Hand in hand, we won’t say never
It’s now or never, tonight
It’s you on my side, going on forever
It’s me on your side, let’s go against the weather
There’s nowhere to find what is lost forever
It’s now or never, tonight
No hi ha temps per perdre, mira endavant
L’aire al voltant, té una essència mortal
Què està passant, res no sembla normal
El món és de fang, ens hi estem enfonsant, enfonsant
It’s you on my side, to go on forever
It’s me on your side, let’s go against the weather
There’s nowhere to find what is lost forever
It’s time for a change, going on much better
It’s you on my side, going on forever
It’s me on your side, let’s go against the weather
There’s nowhere to find what is lost forever
It’s time for a change, and it’s now or never, again
Now or never (CAT)
Ara o mai
Veig els teus ulls, encenent-se per sempre
Veig el teu somriure, quan estem junts
Algunes coses ja està bé que durin per sempre
És ara o mai, aquesta nit
Tu al meu costat, per sempre
Jo al teu costat, podem anar contra el temps
No es pot trobar el que ha desaparegut per sempre
És ara o mai, aquesta nit
Veus els meus ulls, encenent-se per sempre
Veus el meu somriure, quan estem junts
Mà en mà, mai direm mai
És ara o mai, aquesta nit
Tu al meu costat, per sempre
Jo al teu costat, podem anar contra el temps
No es pot trobar el que ha desaparegut per sempre
És ara o mai, aquesta nit
There’s no time to lose, look forward
The air around, has got a deadly essence
What’s going on, nothing seems normal
The world is just mud, we are sinking into it, sinking
Tu al meu costat, per sempre
Jo al teu costat, podem anar contra el temps
No es pot trobar el que ha desaparegut per sempre
És l’hora del canvi, serà molt millor
Tu al meu costat, per sempre
Jo al teu costat, podem anar contra el temps
No es pot trobar el que ha desaparegut per sempre
És l’hora del canvi, i és ara o mai, un cop més
Confined (ENG)
Doors wide open, the air rushes out
Reaching the doorways and getting inside
Imagining nothing could hurt us that fast
And those shameful leaders just sentenced our lives
Watching the news, for hope somewhere at last
Seeing astonished there’s no sight of a mask
Wasting our savings, they gave to the banks
A crown for a king, a dead weight for us
Standing arised we’ll be strong in our homes
Strong to defeat those that put us on hold
All those who break all our unwritten laws
Vanishing hope for their souls
Day after day, the death toll flies high
Mothers and fathers, they’re saying goodbye
The end of the nightmare it’s just not on sight
But you will be coming tonight, I hope you are coming tonight
I will just try to remember your light
I will just try to forget this dark night
Stars I don’t see but still shining so bright
And you will be coming tonight
Standing arised we’ll be strong in our homes
Strong to defeat those that put us on hold
All those who break all our unwritten laws
Vanishing hope for their souls
Images fade, dark clouds and we’re late
Death is around, many are missing their fate
Confined from the sun, we’ll remember their names
‘Cause we are still here today, we are still here to stay
Hold me in your arms
Tell me lies, I don’t mind
Tell me it’s all right
Stay with me tonight
Confined (CAT)
Confinats
Les portes ben obertes, l’aire es precipita
Arribant als portals i ficant-s’hi dins
Imaginant que res ens podria ferir tant ràpid
I aquests vergonyosos líders ens han sentenciat la vida
Mirant les notícies, per trobar esperança finalment
Veient estupefactes que no hi ha ni una màscara a la vista
Malgastant els nostres estalvis, els van donar als bancs
Una corona per a un rei, un pes mort per a nosaltres
D’empeus, serem forts a les nostres cases
Forts per derrotar els que ens tenen en espera
Aquells que incompleixen totes les lleis no escrites
Esvaïnt tota esperança per a les seves ànimes
Dia rere dia, el nombre de morts s’enfila
Mares i pares s’acomiaden
La fi del malson no és a l’horitzó
Però aquesta nit vindreu, espero que vingueu aquesta nit
Simplement intentaré recordar la vostra llum
Simplement intentaré oblidar aquesta fosca nit
Estrelles que no veig, però brillant encara
I vindreu aquesta nit
D’empeus, serem forts a les nostres cases
Forts per derrotar els que ens tenen en espera
Aquells que incompleixen totes les lleis no escrites
Esvaïnt tota esperança per a les seves ànimes
Les imatges s’esborren, núvols foscos i arribem tard
La mort ens envolta, molts perden el seu destí
Confinats del sol, recordarem els seus noms
Perquè avui encara som aquí, som aquí per quedar-nos
Abraça’m
Digue’m mentides, no m’importa
Digue’m que tot va bé
Queda’t amb mi aquesta nit
Àcid Úric
[Àcid Úric] x4
Sents unes punxades
Pugen per les cames
Sense treva conquereixen
L’espinada, ah!
[Àcid Úric] x2
Finalment penetren
La massa encefàlica
I sense avís encenen
Totes les alarmes
T’adones que és així
Com és que et vols sentir
Vols que t’ho torni a dir
Que et torni a repetir…
[Àcid Úric] x4
Amb el temps t’adones
Que com més t’hi dónes
Tens la recompensa
Que mai t’abandona
Sempre reacciones
Salta aquell ressort
Ja tornen les punxades
Que engeguen el motor
T’adones que és així
Com és que et vols sentir
Vols prendre’n fins la fi
Que t’ho torni a oferir…
A oferir…
A oferir…
T’ho torno a repetir…
[Àcid Úric] x8
Art de trair
Un cop la passió pot més que la por,
la por infinita d’abraçar el teu cos (el teu!).
D’una manera estranya i prenyada d’avís
el cor desvetlla en mi la més gran injustícia.
Jo, que no tinc paraules perquè tu puguis sentir-les,
no sé com desfer-te d’aquesta agonia
un cop deixats enrere (sí!) els vils anys de desig,
desitjos acomplerts de manera astuta (astuta!).
M’adono que fer-te mal seria ferir-me,
que hi ha un abans i un després de tenir-te.
M’adono que fer-te mal seria ferir-me,
que hi ha un abans i un després de tenir-te.
És l’art de trair
És l’art de trair
És l’art de trair
És l’art de trair
És l’art!
C-17
Almenys dos cops al dia
L’he de travessar
De Vic a Barcelona
I després per tornar
Deixo tres ànimes enrere
Que m’esperen l’endemà
La música del Bowie
Em farà aguantar el volant
Tinc el cap espès
I no m’espera res
Uns quants revolts i el pes
De conduir despert
Per la C-17
Carrego el dipòsit
Abans de començar
L’omplo a Osona
Per compensar
Alguna bèstia morta
M’hauré de trobar
S’asseca sense pressa
Damunt de l’asfalt
Algú tenia pressa
Algú tenia pressa
Pressa per matar
A la C-17…
A la C-17…
Porta-hi el Judge Dredd
Les obres que fan nosa
Sempre quan fas tard
Arreglen les entrades
A les cases de follar
I d’altres que t’esperen
En la seva soledat
Enlluernen les mirades
I a tots ens fan frenar
I dubtes de les corbes
D’aquelles que tu saps
En què uns quants rams de roses
Ens recorden el passat
De la C-17
Ens recorden el present
De la C-17
És aquesta via infame
Que ens permet volar
Damunt de quatre rodes
Que no s’haurien d’aixecar
És aquesta via infame
Amb què arribes tan aviat
L’excusa perfecta
Per tornar a prorrogar
El plaç en què s’espera
Que acabi d’arribar
Una línia de tren amb dues vies
Per anar i tornar
Sense haver d’utilitzar…
La C-17
Néixer i morir
1,2,3,4,5,6,7,8…
Viure fa mal
Viure fa mal
Si esperes només
Que arribi el final
Si comptes com crancs
Si comptes com crancs
Seràs al final
Abans del que et cal
Néixer i morir
Néixer i morir
Mira-t’ho així
Compta-ho amb mi!
Si et veus acabar
Si et veus acabar
És millor frenar
I tornar a començar
Néixer i morir
Néixer i morir
Mira-t’ho així
Compta-ho amb mi!
Néixer i morir
Néixer i morir
Mira-t’ho així
Compta-ho amb mi!
Néixer i morir
Néixer i morir
Néixer i morir
Compta-ho amb mi!
1,2,3,4,5,6,7,8…
Últim anònim
La llum s’embruta
Ja no t’hi veig
Creia possible
Que en fóssim més
Saber el teu nom
Ja no és possible
Ningú no et vol
I et quedes sol
Últim Anònim!
Últim Anònim!
Últim Anònim!
Últim Anònim!
D’aquells com tu
Somiatruites
Atrapa llunes
Albirant mons
Pocs que en quedaven
Només som dos
Jo que ho explico
Tu ja no pots
Últim Anònim!
Últim Anònim!
Últim Anònim!
Últim Anònim!
Torno enrere, no sé on era, i tu qui eres?, males herbes
Veig palmeres, rosses platges, aigües blanques, llum taronja
Què m’espera, no m’espera, si m’espera, com m’espera
Qui m’espera, lenta espera, quan m’espera, res m’espera
Què és la vida, i si la vida, quina vida, poca vida
Quan la vida?, sense vida, tota la vida… puta vida!
Últim Anònim!
Últim Anònim!
Últim Anònim!
Últim Anònim!
Com un himne
Com un himne per seguir en el meu camí
Canto sota d’aquest vell i oblidat pi
Sento créixer les arrels del meu destí
Mentre heures negres el volen fer podrir
No permetis que altres puguin mai sentir el desig
De sotmetre el teu alè a un futur sense sentit
Aixeca’t ara i omple l’aire espès amb el teu crit
Que tremolin els que un dia et van fer sentir xic
I en el vent que m’empeny, escolto l’aire atentament
Els seus peus, tots dempeus, cent mil veus
Llaurar, sembrar, segar, collir
Cantar, sentir, lluitar, seguir
Com un himne canto aquest sentir
Per donar-te força per seguir
La remor que se sent és només l’advertiment
Del tronar que vindrà quan deixem tots de somniar
La negror, la buidor de les goles del terror
Es fondrà, l’endemà, de cridar
Llaurar, sembrar, segar, collir
Cantar, sentir, lluitar, seguir
Com un himne canto aquest sentir
Per donar-te força per seguir
(Això és) Rock
Mans esteses
Compte enrere
Fi d’espera
I el llamp, i el tro i tot s’accelera
Llums enceses
Dalt l’escena
Mentre esclata
El crit, el clam quan surt la reina
L’energia que es desferma et tomba enrere
I la porta que se t’obre és sincera
I t’hi llences entre empentes i al final t’hi fots de cap
Això és rock
No és cap joc
Pren el teu lloc
Perquè això, és, rock
Gossos negres
Porcs que volen
Grans campanes
Llengües roges
I no, el món no és boig encara
Això és rock
Això és rock
Això és…
Això és rock
No és cap joc
Pren el teu lloc
Perquè això, és, rock
3 a.m.
Una acció de reivindicació
M’acaba portant a presó
Tot per demanar ressò
Per la llengua, que tinc jo
Oh, oh, vénen de matinada
Oh, oh, amb la cara tapada
Oh, oh, s’emporten la mainada
Uses la paraula, quina animalada!
Canviarem la dita aviat
Cap de turc, per cap de català
Detenció per objectar
L’au del Fènix, ha de revifar!
Oh, oh, vénen de matinada
Oh, oh, amb la cara tapada
Oh, oh, s’emporten la mainada
Uses la paraula, quina animalada!
Vincles, agres i amargs
Perpetuen la frustració
De tot un poble ple de por
Quatre mots, sincers i clars
Desperten ires lluny del mar
Llibertat condicionada,
Democràcia adulterada,
Democràcia adulterada,
Democràcia adulterada…
Oh, oh, vénen de matinada
Oh, oh, amb la cara tapada
Oh, oh, s’emporten la mainada
Uses la paraula, quina animalada!
I no hi haurà dilluns
Jo vull viure
Sols per viure
Com vull viure
Decidir-me
Escapolir-me
Mantenir-me
Un adéu és clau
Planta el teu nou cau
Cop de força
Trenca el motlle
Fixa el teu esguard
Deixa enrera
L’ombra estesa
D’una mort constant
Després de l’espant
Pren força el teu cant
I no hi haurà dilluns
Demà dissabte
Ahir dissabte
Avui dissabte
Dimarts a l’ombra
Dijous a córrer
I demà qui sap què
Digues adéu-siau
I que et deixin en pau
Un bon cop de falç
Per no ser més esclau
I no hi haurà dilluns
Nyora
Una llum en els seus ulls
Quan somriu des de la finestra
Braços de qui cap al tard
Ve i m’acull en la tempesta
M’omplirà de llibertat
Quan em faci a mans el riure
Que com sempre que és present
Omplirà l’aire més dens
Dolça malaltia, que em vol
Lluny de la ferida, i el dol
Avui com cada dia, el sol
Brilla més quan ets a prop
Quan no hi ets més clara et veig
Em dónes l’espurna que em falta
I apareixes del no-res
Quan sóc a punt d’estimbar-me
Deixa’m dir-te sense por
Sense por d’equivocar-me
Que no em puc imaginar
Lluny del món que tu has fet gran
Dolça malaltia, que em vol
Lluny de la ferida, i el dol
Avui com cada dia, el sol
Brilla més quan ets a prop
Prime time
Faig un forat, en el teu cor, en el teu cap
La terra plora ningú escolta el seu esclat
Et buido el pit i amb fum mortal et duc la nit
En la que dormiràs amb fred fora del llit
De pou a pou
Capítols nous
L’escena és vella
Però és en un altre lloc
Prime time
Prime time
Prime time
I quan se m’acaba la benzina pel motor
Munto un exèrcit per demanar-te per favor
Que acceptis un nou ordre, tot d’un sol color
Un sistema per ser lliure tant si et sembla com si no
De pou a pou
I torno a tirar
Algú tremola, ara…
…a qui li tocarà?
Prime time
Prime time
Prime time
I és tot veritat!
Res no tornarà a ser igual
El món s’asseca perd la sang i empal·lideix
I t’ho presento com un accident… molt petitet
Paral·lel proper
Dos punts cerquen entre boires
S’albiren en reflexes d’aigua en vol
Es saben a prop i pacients es donen pas
La llum que es donen els farà tornar a trobar
Siguin dues vides, dos sols
Duguin dues vides, dos pols
Són a prop i es troben, en cada moment
Distàncies curtes, coets que exulten
Lluna viva, somriu per l’endemà
Que fortes cordes estiren, sense ofegar
I altre cop soltes, es podran tornar a lligar
Siguin dues vides, dos sols
Duguin dues vides, dos sols
Són a prop i es troben, en cada moment
Proper paral·lel
Puja, tomba, baixa, fins dalt
Vine empeny-me al límit del mig
Em sento caure lliure i endins
I segur en el risc del desig
Oh… sempre et puc esperar
I somniar que el temps es desfà
I l’arena torni a flotar
Perpendicular al teu món
Proper al teu paral·lel
Proper paral·lel
Siguin dues vides, dos sols
Duguin dues vides, dos sols
Són a prop i es troben, en cada moment
Siguin lluny les torres que ens guarden alt
Pugin alt les flames que em barren el pas
Puguem ara i sempre tornar a començar
Proper paral.lel
Molta cara
Com una boira insondable
No m’explico la teva dansa
Dóna’m la mà ben estesa
Ja no serveixen les promeses
Potser t’he fet massa el llit
I tu t’has ben adormit
Lentament l’espera em duu
A deixar de creure en…
Dues cares, sense rostre
Dues veus, les d’aquest monstre
Un missatge, una façana
Dues parles i molta cara
Dues ombres en la fosca
Moren buides, sense hoste
Amagat rere una tanca
Sempre mantens la distància
Des de la riba més llunyana
Em promets un pont per l’esperança
Amb un cervell tan petit
I tot envoltat de nit
No ets capaç de discernir
La palla del gra més fi
Dues cares, sense rostre
Dues veus, les d’aquest monstre
Un missatge, una façana
Dues parles i molta cara
Dues ombres en la fosca
Moren buides, sense hoste
La pedra
El primer cop la vaig veure
Em semblava estar esperant
Em mirava sorneguera i em va dir
Fins la propera
Diuen que l’home és l’únic animal
Que més d’un cop pateix del mateix mal
Un cop i un altre hi torno a ensopegar
Més tard o més d’hora ens tornem a trobar
Sempre dura lletja i cruel
El meu àngel més fidel
Quan em mostres tan sincera
Cadascun dels meus defectes
Ella, la pedra !!!
Ella, la pedra !!!
Ella, la pedra !!!
Ella, la pedra !!!
Diuen que no n’hi ha cap com ella
És la millor consellera
Sempre d’alguna manera
Ens ensenya una drecera
Ella, la pedra !!!
Ella, la pedra !!!
Ella, la pedra !!!
Ella, la pedra !!!
La pedra !!!
La pedra !!!
La pedra !!!
La pedra !!!
El temps a tocar
Tu hi eres
Sencera
I ferm el teu pas
M’ho deies
Com ho veies
La vida al passar
Sencera
Com sempre
Però trista al mirar
Ho veies
Sabies
I el temps a tocar
La teva força
No em feia sospitar
Que res pogués canviar
De sobte
Les ombres
Ofeguen un cant
Inquieta
L’angoixa
Es va desfermant
Les ombres
Em confonen
No em deixen entrar
L’enigma
M’insulta
Qui m’ho explicarà?
La teva força
Que em feia respirar
I el monstre
Que et volia fer jugar
Sense regles
O totes per obviar
Un joc
Tant difícil de guanyar
Tu sempre
Seràs aquí
Aquí al meu davant
Com sempre
Res no ha canviat
Oh, del teu bell cant
Somriure
D’infant tan gran
Pres d’un gran engany
Presència
El nostre guany
I el temps incert
En què junts vàrem lluitar
No serà en va
Ens farà remuntar
I el què has deixat
Et puc assegurar
No res per oblidar
Un astre
Que es queda
Sense temps ni espai
Però encara
Molt temps, encara
Et veurem brillar
Jo sóc Déu i tu també
Paracaigudes obert
Sense més encert
Que salvar el teu cap
Quan ets a prop del cel
Una frenada a temps
Un bisturí al moment
Un salvavides urgent
Un bomber d’ànima i ment
Un monstre sempre present
Una ràbia latent
Un rampell violent
I et trec la vida que tens
I com qui és etern
Un cop de cos present
Ja no puc fer res més
Que beneïr el teu gest
Déu apreta sense ofegar
Ooooh, jo puc triar
Puc opinar
Em puc aturar
O puc continuar
Jo puc decidir
I la corda es pot trencar
Però m’hi he d’arriscar
M’hi hauré d’acostumar
Viure o morir
T’ho puc concedir
No et confonguis més
Mira el teu endins
Veuràs que en aquest déu
El seu rostre és el meu
I quan no és el teu
Potser és de qui s’ho creu
Déu ofega sense apretar
Déu ofega sense avisar
Déu del cel, puja al cel
I des del cel, treu-te el vel
Com veus el món, com et veus tu
Tot ple de por, i amb peus de plom
Tu creus en déu, i en una creu
Jo crec en tu, i en una veu
Allò que fas, no és un fracàs
És el teu preu, per a ser un déu
L’Eddie em va dir, que en George, el fill
Pot decidir, gràcies a déu
Que si ha arribat, el seu moment
Perquè esperar, a que ho vulgui déu?
I si el seu déu, que no és el meu
No es vol endur, aquell fill seu
Jo acabo amb ell, i mato un déu
Que no ha entès mai, quin era el seu!!
Guerres per déu, que és font d’amor
Per a qui apreta, un gallet de mort
Que vol salvar, un món daurat
Que no serveix, a qui ha matat
Déu ofega sense avisar
El llibre de la selva
Quan ets allà dalt
Ets al cim més alt
Ens has de deixar
Tot el que has viscut
Tot el que has rebut
Tot el que has sabut
La llum d’aquells anys
Quan eres infant
Que ja no és igual
Tot allò que has vist
Allò que jo no he vist
Un tros del paradís
Són tants els fulls en blanc
I tants més que n’hi ha
Que no es llegiran
Potser ets africà
Potser ets palestí
Tu no has d’existir
Un llibre ple d’enyor
Enyor pel saber perdut
Amb mig món que lluita per menjar
I l’altre mig ha oblidat quan te’l va robar
Petit esclau
Una firma tan sols
I el món semblava brillar de nou
I quan la nova porta m’obrien
Jo en tancava mil des de dintre
Em comprometo a ser fidel
Al déu del sòl aquell
Que amb cadenes i panys d’acer
M’assegura un sostre meu
Jo t’estimo tant
No et deixo marxar
M’hauràs de pagar
Un altre sopar
Amb el teu menjar
Perquè tu ets esclau
De tu mateix
D’un banc que no creix
Sense el teu ingrés
Un contracte de paper
Que ens explica què hem de fer
Però si un bon dia no en tens prou
Potser m’obligaràs a més
I quan vegi un company desfet
I m’assabenti de què li has fet
Tindré present, per no fer cap gest
L’altre contracte que temo més
Jo t’estimo tant
No et deixo marxar
M’hauràs de pagar
Un altre sopar
Amb el teu menjar
Perquè tu ets esclau
De tu mateix
D’un banc que no creix
Sense el teu ingrés
Firma, firma, firma
Que jo et deixaré viure
A cobert d’un món sinistre
Que financies amb un somriure
Estima’m, estima’m
I vota el meu ministre
Per trenta anys d’immovilis-me
Déu del sòl i del teu viure
Jo t’estimo tant
No et deixo marxar
M’hauràs de pagar
Un altre sopar
Amb el teu menjar
Perquè tu ets esclau
De tu mateix
D’un banc que no creix
Sense el teu ingrés
Oh, el meu petit esclau
Tu em fas tan gran
No t’oblidaré mai
Mentre em deguis algun dels teus anys
Podeu seguir amb més ÀÚ!
ÀCID ÚRIC 